El meu nom

A l’escola he demanat a les famílies que em diguin l’origen del nom dels infants. No pas el seu significat (google està a la disposició de tothom per a això) sinò que els va portar a decidir posar aquell nom i no un altra. Com vaig dir fa algunes entrades al blog, per a mi el nom és el regal més maco que uns pares poden posar al seu fill o filla. És el primer regal i aquell que perdura sempre, aquell que t’identifica. És el més preuat…

He penjat tot el que m’han dit a l’entrada de l’escola perquè em sembla important poder-ho compartir, que tota la comunitat (les poques famílies que som) pugui conéixer els origens de tothom. Què maco. Què íntim. Què personal. I què fantàstic!

Veient com ha quedat… vaig sentir la necessitat de fer el mateix. Ja coneixia el perquè del meu nom. Però una cosa és saber-ho i l’altra que t’ho escriguin perquè en aquell moment, la persona que escriu no se sent observada per l’altra interlocutor.

Així que vaig demanar a la meva mare el mateix. Mama, podries escriure el perquè del meu nom? Ella va accedir encantada (la part literària l’he heredat d’ella…!! ) i això és el que ella diu:

i jo només puc dir… GRÀCIES!! Un gràcies ben gran. Un gràcies amb la boca ben oberta. Un gràcies amb els ulls ben oberts i plens de llàgrimes d’emoció (positiva) i un gràcies sentit i notant el sentint de cada una de les lletres que conformen la paraula.

 

 

Equip

Ja vaig dir fa un temps que fer de la teva passió la teva professió és tot un repte! Però què dir quan l’equip que formes amb la persona amb la que treballes és fantàstic?

És un plaer treballar amb una persona amb la qui t’hi fas, amb la que us feu favors mutus sense esperar-ne un altre a canvi, amb la que et poses d’acord tan sols amb una mirada, amb la que us compenetreu amb les tasques, amb les desicions, amb els pasos a fer, amb els pensaments, en el dia a dia… i fins i tot en la vida!

2016.02.02_AnemAlZoo_UnProjecteFetRealitat (57)

És un plaer MOLT gran! Un gran equip d’Alba’s!

Jo!

Avui …

Avui per mi! Perquè just avui, 27 de desembre, fa 28 anys que vaig treure el cap!

2012.11.02_ParcAgulla 04

Per molts anys a mi mateixa!

G R À C I E S a tots aquells que esteu al meu costat i estimo!! (Res de posar noms. Aquells/es als qui llegir la frase anterior se li hagi posat un somriure a la carona … que se den por nombrados! jeje). De debó que no sé pas què faria sense vosaltres!

Petonarros ben dolços!