Dolça espera

Com serà? 

Quin aspecte físic tindrà? Els ulls blaus o marrons? Petits o grans? Tindrà el nas de la mare o del pare? I els llavis? Com seran les seves manetes?

Sabrem educar-lo bé? Serà respectuós, amable, tolerant i empàtic? 

El xic arriba en un món complicat ple de conflictes polítics i socials, que, sota el meu punt de vista, són problemes derivats de la irresponsabilitat, de la falta d’educació, de la falta de valors i de la intolerància i el poc respecte cap a l’altre. 

Sabrem fer-ho bé? Desitjo que sí! Se’ns gira feina… però una feina dolça i amb un objectiu fabulós. Tan és com tingui els cabells, de quin equip de futbol sigui (ostres… això m’ha costat molt escriure-ho… jeje), a què es dediqui quan sigui gran o mil desicions personals que haurà d’anar aprenent. L’important és que sigui bona persona i repeteixo: tolerant, empàtic i educat… 

Intentarem donar tot el que tenim perquè així sigui. 

L’esperem… i… què carai, ja l’estimem! 

Pluja

Fa uns dies plovia. No vàrem poder fer la sortida al bosc per qüestions lògiques: tot estarà moll, no podrem seure per dinar,  hi haurà fang i no podrem fer segons quin tipus d’activitat o de joc…

Així que ens vàrem quedar a l’escola. Però malgrat no poder fer la sortida, vam gaudir de les condicions meteorològiques que el temps ens havia donat aquell dia: botes d’aigua i… a sentir les gotes de pluja sobre nostre i a saltar bassals! (Fotografia: infant de 6 anys, gaudint d’un dia fantàstic)

2016.04.28_Tolls (13)

Jorge Wagensberg va dir que “la joia de la ment es troba entre la predicció (una mica abans) i la sorpresa (una mica després) d’alguna mena de canvi”.

La joia de l’aprenentatge, la joia de les experiències viscudes.

En definitiva, la joia d’entendre com funciona el món en el que vivim.

L’Arrel

Arribar a la feina i trobar-te això… no té preu.

IMG-20160317-WA0024

Quin dia tan meravellós i fantàstic que ens va oferir la natura! Ens vam adaptar a la climatologia, vam fer allò que en la teoria en diuen “flexibilitat”. Tenim neu a l’escola? Ens hem de quedar dins? NO!!! Botes d’aigua i… cap a la fora!! Tot el que vàrem aprendre (grans i petits) simplement gaudint del que teniem al voltant no es pot descriure en un sol post. Així que deixo la imatge. La imatge i prou.

2016.03.17_Nevada (4)

Repte

On comença el repte? Quin és l’inici?

Potser el dia que vaig decidir compaginar la feina amb els estudis? Potser el dia que vaig llençar-me a la piscina per estudiar (quan ja se’m havia passat l’edat… GRÀCIES mama, GRÀCIES papa) Educació Infantil? Potser el dia que vaig decidir deixar-me portar per tot allò que la meva coherència diu que és encertat?

Sigui com sigui, fa dos mesos i una miqueta més que vaig acabar els estudis. I fa dues setmanes que se’m va plantejar un nou repte: una escola lliure.

No puc descriure tots els aprenentatges que faig a diari, el repte que suposa per mi, les pors, els dubtes, les incerteses… però tampoc puc descriure la il·lusió, la passió, les ganes, l’entusiasme i el desig que tinc cada dia que pasas per aquesta tasca docent.

Una paraula? Il·lusió? Fantàstic? Aprenentatge? Reptes? Dedicació? Voluntat? Creences?

Per què no poder sortir del que ha vingut sent “normal” durant tants anys?

Recordo amb un somriure aquells qui a vegades questionen amb constància: no seria millor si…? per què això? per què així? per què d’aquesta manera? per què sense allò? Jo demano…

Per què no?

No podem nedar contracorrent?

No poderm seguir els nostres instints? Allò més primitiu que ens diu cap a on anar?

challenge

A casa, m’han ensenyat desde ben xicarrona que si a la vida fas coses que t’enriqueixen (ja siguin coses fàcils o difícils d’aconseguir), la teva vida serà més plena.

Som-hi!

Treball Final de Grau

Avui entrego el meu treball de final de carrera, un TFG que ha tingut els seus moments alts i els seus moments baixos però que té un resultat: un esforç, una dedicació i una il·lusió al darrera, junt amb sentiments d’inseguretat, de por i d’incertesa.

Avui, l’entrego.

L’entrego i espero amb atenció el pas de tres setmanes per defensar-lo davant d’un tribunal. El sentiment que això genera… en un altre capítol.

TFGFOTO

Imatge: Pàgina final del TFG, amb una frase que resumeix perfectament tot el que s’ha treballat i investigat.

 

 

Ítaca

El període de pràctiques ha acabat. Em reservava l’escola pionera per l’últim any i tot i així quan havia de fer la matrícula tenia els meus dubtes: si entrava… tindria el llistó molt alt. Des de casa, van animar-me (què faria sense ells!!!). Per què no? Podia aprofitar que ara no tinc feina per dedicar a temps complert a l’escola, a aquesta immersió tan gran! I dit i fet! Em van adjudicar l’escola que vaig triar… l’escola que buscava!!

Itaca

Durant aquest temps he estat envoltada de grans professionals! Un equip cohesionat, un equip humà i sobretot, un equip apassionat per la seva feina. Una escola modèlica en allò que fa, un projecte educatiu engrescador i unes ganes de fer per part de tots increible. A Ítaca no hi ha mandra, només hi ha ganes de fer. Les reunions pedagògiques, l’ajud que he rebut per part de cada una de les mestres, per cada una de les persones que formen l’equip ha estat increïble.

L’aprenentatge ha sigut màxim, m’enduc una motxilla plena d’aprenentatges i també de coses pendents! Enlloc s’aprén més que fent-ho de manera vivencial i fer les meves últimes pràctiques a Ítaca ha estat per mi un aprenentatge molt ric. Com es resolen els conflictes, com s’utilitza el vocabulari, com es tracta l’autonomia de l’infant, quina és la metodologia, com es duu a terme un projecte, com és això que tant es parla als llibres de respectar el ritme individual de cada nen i nena… aqui ho he vist. Ha sigut, em reitero, increïble.

I a més a més, no només l’escola m’ha deixat aprendre d’ella, sinò que he tingut unes grans mestres com a tutores: unes mestres que viuen allò que fan, qua han fet de la seva professió, la seva passió. I què hi ha més maco que això? M’han deixat ser partícip de l’aula tant com he pogut, tractant-me com a una més del grup, deixant-me fer, ensenyant-me, mostrant-me mètodes, corregint-me quan feia falta i viure l’aula com si no vingués de fora, sinò com si fos una més del grup aula. No tinc paraules per descriure com m’he sentit i tot el que m’emporto.

Anyorarè a cada un dels 18 nens i nenes de l’aula i a les meves dues tutores. I també a les famílies de cada un dels meus menuts que m’han tractat com una mestra més. Però també a la resta de nens i nenes que passen per els espais, a les altres mestres que deixen que entris a la seva aula com si fosis un membre més, a la directora que t’encoratja amb cada paraula que et regala i a totes aquelles estones preparant material, les converses dels dinars, les sortides, les hores del pati, les reunions, … tot, absolutament tot.

M’enduc, a més, unes ganes tremendes de tornar.

ítaca2

Fi pràctiques.

I el dia… ha arribat.

Aquesta setmana s’han acabat les pràctiques! Surto amb tan bon sabor de boca… Experiències, valors, aprenentatges, actituds, aptituds, coneixements, estratègies, eines, maneres, activitats, afectivitat, normes, hàbits, rutines, mirades, companyerisme, vivències … he pogut aprendre TANTES coses…

Suposo que, quan arribo a casa i ametrallo amb tot allò que he viscut, vist i aprés a l’escola, és inebitable que se’m noti totes aquestes emocions i sensacions que sento per aquesta professió i per aquesta etapa.

untitled

Bé, el mix d’emocions és evident: tristesa perquè s’ha creat un vincle amb els nens i amb les nenes de la classe, així com amb els altres companys d’altres aules i amb les mestres increible. Tristesa perquè s’acaba. Tristesa perquè ja no ho viurè! Però alegria per haver tingut la oportunitat d’anar a parar a un lloc tan encarat als infants, tan vivencial, tan poc tradicional … i amb un equip unit i a la una, amb passió per allò que fan!

Surto d’aquest practicum II taaaaan plena d’aprenentatges vivencials … i d’una humanitat que m’enduc tan a dins… que és molt dificil de descriure. Tan sols aquells qui m’han d’aguantar les xarreres sobre el tema dia rere dia poden fer-se una idea jeje.

Encantada, doncs, d’haver format part d’aquest equip durant aquests quasi dos mesos!!!

Els trobarè a faltar!!

Embrutar-nos

A moltes escoles, els dies plujosos no se surt al pati. Es queden a l’aula i fan una fitxa sobre l’hivern, la pluja, el fred, la indrumentària que ens posem aquests dies … volen ser “innovadors” i treballar un tema aprofitant que per la finestra veuen els núvols i l’aigua que ha deixat la pluja al terra.

És com a la tardor. Per què treballem les fulles en un dibuix? Per què no podem sortir al pati a buscar-ne, dur-les a l’aula i treballar-les? Tocar-les, mossegar-les, olorar-les, resseguir-les, trencar-les, pintar-les per sobre, observar-les … No és millor això que repartir un full amb la silueta d’una fulla i pintar-la tots al mateix temps, tots del mateix color? Quin aprenentatge hi ha aqui? Parlo com a docents però també com a pares, mares i familiars.

Doncs amb la pluja passa el mateix. Mireu quina foto tan xula!

jumping

Aquesta imatge m’omple. M’omple veure com, en algunes escoles, realment es treballa tot això que volem transmetre. I és que els nens i les nenes, ben equipats i equipades, poden sortir i trepitjar un toll! És clar que si! Quan plou es pot sortir al pati! La mestra té més feina? És clar: desvestir, equipar-los, tornar-los a vestir, tenir cura de la roba molla o bruta … però és que d’això es tracta! De posar per davant els aprenentatges a la resta de coses “burocràtiques”. La sortida fàcil seria quedar-se a l’aula a fer una fitxa de la pluja. La part vivencial, significativa i enriquidora és sortir al pati! L’infant ha de jugar, s’ha d’embrutar!!! Ha d’experimentar!!!

Treballant així, fomentarem les ganes de fer, de saber! El nen i la nena es faran preguntes, ens les faran a nosaltres (com a docents o com a pares/mares/…) i a partir d’aquestes preguntes ve el més interessant… podrem tibar!!! Tibar i parlar sobre el tema, però d’una manera que ells sempre recordaran i haurem aconseguit que interioritzin tot aquell concepte que voliem i a més a més, que hagin viscut una cosa enriquidora i vivencial per a ells.

S’embruten?

Per a què serveiven les botes d’aigua? I els “chuvasqueros”? I les rentadores?

EMBRUTEM-NOS!

Drets dels infants

El 20 de Novembre de 1989 es va proclamar la Declaració Universal dels Drets dels infants.

És per això que cada 20 de Novembre es celebra el “Dia de l’infant”. Perquè el nen i la nena no és un ciutadà del demà… el nen i la nena ja és un ciutadà de l’avui. I per això té uns drets que se’ls ha de respectar i també uns deures que han de cumplir.

Entre d’altres, els nens i les nenes tenen el dret a la protecció, a la igualtat d’oportunitats, a tenir un nom, una higiene i una bona alimentació, ajuda en situacions especials, a ser estimats, a l’escolarització, a pertànyer a un grup, …

Malauradament encara hi ha molts països on aquests drets no es cumpleixen, així que com a ciutadants, tenim el dret de recordar que tots els nens i nenes mereixen ser respectats i tenir, com a mínim, tot allò que es recull en el drecret que no són més que aspectes lògics i coherents … però que a molts se’ls oblida.