14 Novembre – Dia Mundial de la Diabetis.

La meva mare sempre m’ha dit que quan fa un «Dia Mundial de…» vol dir que aquesta causa és massa comú o que passa més sovint del que hauria (parlem de malalties, de maltractaments, de casos concrets…) De fet és veritat, és per això que es creen aquests dies, per fer una màxima difusió de la causa, per evitar que succeeixi més vegades, per posar-hi remei, per buscar solucions i per concienciar a la població.

Doncs avui, 14 de Novembre és el Dia Mundial de la Diabetis.

Porto amb la diabetis des dels 13 anys. És evident que aquells qui m’envolten saben molt sobre el tema, és lògic. Entenc també que qui no conegui a ningú amb aquesta patologia no en sapiga gaire al respecte, però per això estem nosaltres: per informar. Preguntar no fa mal, al contrari. Jo estic encantada de resoldre dubtes i d’explicar. De fet malgrat que és una putada tenir-ho, és molt curiós saber el per què. Com funciona el nostre cos, perquè falla, quina funció fa la insulina, per què es donen les hipoglucèmies, què passa quan menjem més tard del compte, perquè no està a disposició de tothom els avenços mèdics, què passa quan injectem insulina, què és el glucagó, quina funció fa el pancrees a part de la endocrina, per què és important calcular els hidrats de carboni, que els hi passa a les cèl·lules quan hi ha menjar però no insulina …. ostres és fascinant tot això!

És clar que m’agradaria haver aprés tot això sense haver de patir-ho, ja hi firmava ara mateix! Però no és així. I què hem de fer? Amagar-nos sota el llit? NO. Ens informem, parlem, ho expliquem i lluitem per tirar endavant, sempre amb l’ajuda incondicional d’aquells qui tenim al costat. El president de l’ADC Manresa sempre em deia que la seva dona tenia diabetis tipus III (No existeix, però ho deia en forma de joc, perquè ella en sabia igual que ell, sense tenir-ho).

Bé doncs, em pasaria hores parlant del cos humà i sobretot de la diabetis, però es faria un post molt llarg i pararieu de llegir a mig camí!

Així que, de forma resumida, m’agradaria desmitificar algues «llegendes urbanes» que circulen i que no són certes:

– La diabetis no és tenir sucre a la sang. TOTHOM té glucosa a la sang, sense ella, el cos no funcionaria. El que passa és que el nostre pancrees no funciona o funciona poc i per tant, l’organisme no és capaç de mantenir els nivells òptims de «sucre» a la sang.

– La frase «tinc una mica de sucre» no és correcte. Primer pel que hem dit abans, però després perquè no és possible tenir una mica de càncer, una mica de sida, una mica de colesterol, una mica de … o tens hipercolesterolèmia o no la tens. El que passa és que les persones que tenen el colesterol alt i s’ho vigilen, aconsegueixen tenir els nivells controlats. Això vol dir deixar de tenir colesterol? No. Això vol dir que portem un bon control. Amb la diabetis passa el mateix. Hi ha diferents tipus de diabetis, però o tens diabetis o no la tens. No en pots tenir una mica.

– Estic a 80, ja no tinc diabetis. No és cert. Per la mateixa raó que parlàvem en el punt anterior. Si deixes de fer exercici, de prendre’t les pastilles, de fer dieta controlada en hidrats de carboni o de injectar-te insulina, els teus nivells pujaran, és a dir que no és possible deixar de tenir diabetis. És una malaltia crònica.(Nota: si que és cert que molts graus d’obesitat provoquen diabetis, però és una diabetis causada per un excés de greix en la zona pancreàtica que no deixa que l’òrgan faci la seva funció. Una vegada solicionat el tema de la obesitat, el pancrees pot fer la seva feina amb normalitat).

– «Ets diabètic». No és cert. Abans de tot ets persona, nen, adolescent, dona, avi, feliç, treballador, estudiant, alegre … «diabètic» no és una característica més de tu. És una motxilla, un «amic» que t’acompanya a tot arreu. Però no una qualitat que et defineixi.

– La diabetis es pot contagiar? No. Moltes persones que pensen que la diabetis és «tenir sucre a la sang» pensen que es pot enganxar d’alguna manera. És fals. La diabetis és un problema endocrí, és a dir, el pancrees deixa de segregar insulina. No és cap problema de tenir una substància extranya a la sang o alguna cosa semblant.

– Hi ha una diabetis bona i una de dolenta. No és cert. La diabetis es caracteritza per un mal o un nul funcionament del pancrees. Es diferencien tres tipus de diabetis (tipus I, tipus II i gestacional). La última apareix durant l’embaraç, però en el moment del part desapareix. Entre la primera i la segona hi ha diferències significatives. La diabetis tipus I és aquella que es debuta amb joves fins als 35 o 40 anys. El pancrees no funciona gens i per això cal l’administració de insulina externa, injectada. El positiu d’aquest tipus? El seu diagnòstic és molt ràpid i de seguida pots tractar-la de manera que les complicacions o no arriben o triguen més a arribar. El negfatiu? No hi ha cap altra tractament que l’aplicació d’insulina externa. La diabetis tipus II apareix en persones adultes a partir dels 40 anys aproximandament. En aquest cas és positiu perquè el pancrees encara funciona, però ho fa de manera molt pobre, lenta o escasa, de manera que cal un tractament. Moltes vegades aquest tractament és un control de la dieta, exercici físic i/o alguna pastilla . Té una part negativa, i és que el seu diagnòstic és dificil i moltes vegades la persona passa molts anys sense tractament perquè no està diagnosticada amb la qual cosa les complicacions arriben molt abans. Com veieu, no hi ha una diabetis dolenta i una bona. Cadauna té les seves característiques pero en general, jo no m’atreviria a dir que una malaltia és bona.

– Què més dóna si es menja fora de l’horari establert? La insulina està calculada perquè duri unes hores determinades al teu cos. Si esmorzes, dines o sopes dues hores més tard, són dues hores que el cos deixa de tenir insulina i per tant, hi ha risc d’hiperglucèmia. És evident que per mitja hora no passa res, però si parlem d’hores més tard, comença a ser un problema que tindrà efectes negatius sobre la persona que té la malaltia.

I la veritat és que no acabaria mai (no he parlat de les hipos! Bé, en una altra ocasió) però com us deia, sería un post massa llarg. No vull acabar, però, sense recordar que, qualsevol dubte o ganes de saber més sobre el tema, abans d’especular o actuar sense coneixement, és millor rpeguntar. Tots, o al menys jo, estarem encantats de parlar-ne!

Espero que, en un dia no gaire llunyà, pugui parlar-vos del funcionament d’una bomba.

Apa doncs, avui tots amb un cercle blau a prop!!!!

 

3 comentarios en “14 Novembre – Dia Mundial de la Diabetis.

  1. Sempre em meravella com parles de la diabetis. De la teva diabetis. Sense embuts, sense eufemismes, de manera clara i entenedora. I les ganes que poses en explicar què tens.
    Em meravella com ets, com assumeixes el que hi ha.
    Jo m’enfonso massa aviat i per això la mare ha d’aprendre de la filla.
    Per això i per tot el que les dues sabem, t’admiro, i cada dia estic més orgullosa de tu.
    Dónes sense esperar res a canvi i això et fa ser generosa i fa que tinguis la gent rendida als teus encants humans.
    Potser que no escrigui res mes, que això ho llegeix molta gent, jejeje i val més que t’ho digui a la cara, com sempre fem les dues. I amb una abraçada.
    T’estimo molt,
    Victòria

  2. Una pregunta, que tens que fer quan tens una hperglucèmia?. T’ ho dic, perquè estic fent un treball de recerca sobre la diabetes, en concret sobre la seva dieta.

    • Hola Anna! Davant d’una «hiper» hi ha varies maneres de procedir, depen del com estiguis al fer-te el control, depen de com sigui la pujada i depen de l’hora que sigui (prop d’un àpat, després d’un…) exercici físic, reducció d’hidrats de carboni, dosis extra d’insulina…
      Si vols envia’m mail alcospa@gmail.com i intento resoldre’t els dubtes que tinguis pel treball!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *