Aquest és el tercer any que m’endinso en el món de l’educació. Un món complicat, complex i del que tothom opina. L’educació, les retallades, el professorat, l’alumnat, les famílies, les reveldies, les revequeríes…
Sento sovint allò de «abans no es tenien tants miraments i prou bé que han crescut». És clar que els joves o els adults han crescut. Llei de vida! Però de quina manera? Havent de lluitar per una infantesa? Havent de memoritzar coses sense sentit? Havent de passar males estones per una mala adaptació?
Sigui com sigui algú ha vist que les coses no funcionen. No funcionen a batxillerat, no tenim adolescents competents, amb ganes, amb iniciativa, amb aspiracions, amb… per això hem de tirar enrere. D’on venen aquests nanos? De la ESO? Una mica més avall… de primària? Més avall encara!
Encara que pugui significar irrellevant per molts ulls, l’educació infantil marca la vida acadèmica d’algú i per tant, la manera de fer i de retruc, la de ser.
És per això que cal un canvi. I no pot haver un canvi si no hi ha una creença.
Jo crec. Crec en el canvi, crec en la creació. Crec en una evolució cap endavant en aquest tema.
Podem.
Així que… fem!
Penso que el primer que hem de tenir per canviar això son profesionals preparats i sobre tot amb moltes ganes i ilusió de fer-ho be. Així que només et desitjo que el que ara sents no ho perdis mai per molts Werts, retallades i reformes que vulguin fer els que no tenen ni puta idea de educar una criatura.
Espero que ben aviat estiguis transmetent tot el que has apres a una bona colla de marrecs, que ho tens a tocar i t’ho mereixes!! Muuua!!
Formar part del canvi es una tria de cada un de nosaltres en totes les coses de la vida.
L’educacio es vital per transmetre valors, sentiments……………
Independent ment de les lleis esta com s’apliquen, i es responsabilitat de cada un de nosaltres aplicarles amb sentit comu, amb el cor i amb seny
És per això que cal un canvi. I no pot haver un canvi si no hi ha una creença.