A l’Agost, pels carrers de París varem trobar una dona pintant. Una dona? Pintant? Què té de peculiar? Doncs encara no sé què li vaig veure… però l’objectiu de la meva càmera no se’n va poder estar. Ho vaig veure clar: allò que hi havia allà no es podia menysprear.

Jutjeu vosaltres mateixos.

Unes mans… uns pinzells… tancar els ulls i simplement… crear.