Atrafegada

Atrafegada però viva.

“Amb moltes coses al cap, amb moltes coses per a fer i els dies tenen poques hores” Això pensava mentre arribava a casa. Però si pares un moment i reflexiones, te’n adones que si el dia fos de 34 hores en comptes de 24… de ben segur estariem parlant del mateix, perquè mirariem d’ocupar-les totes! Al menys, això em passa a mi.

Les hores i la feina del dia a dia a l’escola, a casa prepara propostes, material, fes documentació… però és clar, també fes classes de repàs a les tardes fins als vespres, el curs de català una tarda a la setmana, fes la documentació per l’escola, prepara coses del casament (ai… quina il·lusió fer-ho!)… ah! frega el pis, posa rentadores, dutxa’t, menja, beu molta aigua, fes exercici cada dia, pentina’t, depila’t, fes vida social, queda amb els amics, compateix moments amb la família i… ah si! Si et queda un moment, ves al wc i fes un pipi… jejeje.

Doncs… això, que estic viva. I que m’encanta estar-ho per ocupar-me, per fer tot això amb el que hi gaudeixo tant, per assaborir cada cosa que elaboro, cada mirada que faig, cada paraula que pronuncio, cada activitat que proposo, cada material que preparo, cada petó que faig, cada abraçada que sento, cada persona amb la que compartim els caps de setmana, cada passejada que dono, cada… cada TOT que faig.

I sí. Vaig atrafegada sempre. Però segons m’explica la mama, sempre he anat així… jeje.

I aquí estic. Escrivint en el blog en comptes de passar l’aspiradora, en comptes de fer els deures de català, en comptes de fer la documentació de l’escola, en comptes de seure cinc minuts al sofà i pensar en absolutament res… AQUÍ! Aquí i enlloc més. En aquest petit espai virtual tan meu… com el nom ;)