És curiós que, a vegades, gent que apareix a la teva vida així de sopetón, arriba a ser part important, part de la teva propia familia.

Doncs avui és l’aniversari d’una amiga de la familia de la meva parella i de retruc, de la meva. Avui és l’aniversari d’algú que és més que una amiga. De la meva cunyadaaaaaaaaaaaaa!!!!! Jeje.

Intentarè no ser “nyonya”, ho aconseguirè? Avui la Lidia fa 18 anys. Divuit! Un número especial, important, d’aquells que no s’obliden. Comença l’edat de “ja puc fer…” i també del no parar de prendre desicions. Fins ara tot “tocava”, una cosa anava després de l’altre. A partir d’ara tu decideixes el teu propi camí, les tevés decisions, les tevés tries, el que tu vulguis fer, dir, pensar o sentir. Tu decideixes. Llibertat, en diuen alguns. La tan anhelada llibertat! Però no ens hem d’oblidar que, com t’ensenyarà la vida mateixa, la llibertat també comporta responsabilitats, conseqüències, així com no només drets, sinó també deures. A casa meva sempre hi ha hagut aquella famosa premissa de “mi libertad termina donde empieza la del otro”, és a dir que no per ser lliure hem de trepitjar, oblidar, passar, … osti que sóc la teva cunyada, no la teva mare! Jeje

Així que prou! Que fas 18 anys!!! Sé per tot el que estàs passant i sé que això no et farà gran il·lusió, però saps que dedico aquest raconet virtual que tinc a la gent important per a mi. I tu ho ets! I avui és el teu dia! No ho oblidis. No deixis que el passat, que els records i que les males experiències ofeguin el present. Saps per què? Perquè no serveix de res, només serveix per no gaudir de la teva propia vida. I això si que és un delicte.

Lidia… DISFRUTA! Baila! Rie! Juega! Besa! Experimenta! Abraza! Sonrie! Aprende! Haz! Sueña! És la teva vida i per tant, tu pots dissenyar-la com més t’agradi. Tens la graaaan sort de tenir gent al teu voltant que t’estima i que està disposada a córrer allà on diguis. Així que somriu per ells. Somriu per… si em permets, nosaltres.

Em sento orgullosa de formar part de la teva familia. De ser la parella del “teu germà”, i per tant, que siguem familia. Orgullosa de que tinguem aquest vincle tan maco. De formar part del teu cap, del teu esperit. De compartir aquelles coses que no exterioritzem amb freqüència amb els altres.

No hagues imaginat mai que hagues compartit tot el que hem compartit l’una amb l’altra: somriures, llàgrimes, moments durs, moments alegres, diversions, atacs d’abraçades, xarrades al parc i el que no és el parc. Te acuerdas de todo lo que hemos llegado a hablar i a compartir? Coses que costen dir als altres però no entre nosaltres dues. Hem compartit llàgrimes bones i llàgrimes dolentes. Mals de caps. Bones notícies. Segur que quan llegeixes tot això, recordes cada una de les nostres converses i de tota l’emoció i sentiment que hi vam deixar anar quan ho exterioritzàvem d’una a l’altra. Al menys jo sí que ho recordo.

I saps què? Això només ho fas amb gent que t’importa. Així que… te has delatado. Sé que en el fondo, muyyyyy en el fondo, también me quieres… aunque sea solo una micarrona. Jejejeje

FELICIDADES, Lidia. De verdad. De corazón.

Muaaaaaaaaaa!!!!!!!!!