Fa una semana que estic fent les pràctiques de segon a una escola bressol. Però no una escola bressol qualsevol. Vaig fer la tria de centres en funció de la proximitat, un tema pràctic. Ho havia de fer així. Qui m’hagués dit que aquesta escola era «l’escola»!!

Una escola que creu en els projectes, en el treball en equip, en el treball per eixos, en la individualització dels aprenentatges.

Una escola que du a terme tota aquella teoria que sembla impossible dur a la pràctica. Una escola unida, jove, amb ganes, amb creativitat, amb il·lusió.

Una escola que tracta als nens i a les nenes amb afecte, de manera individual segons les seves necessitats. Una escola amb un equip unit. Una escola amb un objectiu clar i comú: l’infant i el seu desenvolupament.

Sense presses, sense avançar aprenentatges. Sense ensenyar a escriure el nom de cadascú. Una escola chapêau.