Aquest divendres passat vam fer una trobada, com és habitual cada cert temps. En tenia moltes ganes, però és que a més ens ho vam passar genial!
Una feina que un dia ens va unir, i on vàrem crear un cercle que ja es palpava a l’ambient. Un cercle que va més enllà que en l’àmbit laboral, vam crear un cercle d’amistat, de vides i de vincles. I això es nota quan ens reunim, perquè les hores ens passen que no ens n’adonem! Compartim experiències, vivències, sentiments, percepcions… expliquem anècdotes, il·lusions, metes que tenim a nivell personal o professional, ens expliquem temors, ens recolsem…
Les nostres cares delaten la complicitat que tenim! Mireu quin equip!! (Mius i Ceci, falteu vosaltres!!!)
Sóm més que un grup d’amics, som una petita colla on ens estimem, ens fem petons i abraçades mortals!!! Ah! I riem!! … Oi tant si ho fem!! I quin fart que ens en vam fer!!!
Parlem amb complicitat, fem el ruc, ens divertim, ens escoltem i ens comprenem!
I ballem! Ens ho passem en gran!
Sabeu per què? Perquè som importants els uns per als altres. Mireu quins somriures!!
Ens veim aviat, si? Aquesta vegada tots vuit!!! D’acord??? Vinga que setembre està a tocar! Bones vacances família!!
Alba, ets una crac amb els teus resums de les teves activitats amb la família, els amics, companys etc.
Respecta al sopar de divendres estic totalment d’acord amb tu en tot el que dius, en tots els aspectes. Ens ho vam passar genial!!! Les hores ens van passar que no ens en varem donar ni compte….. Feia temps que no havia rigut tant a gust!!!! No hi ha res com la complicitat i la confiança entre amics!!! Ho hem de tornar a repetir aviat, aquestes coses bones no es poden deixar de bandaaaaaaaaa.
Fins aviat i els que no vareu venir, haviam si us animeu. No us en arrepentireu!!!
uoooo que guapos!!! la propera trobada no me la perdo!!! muaaaakss
No tinc paraules…i mira que no callo ni sota l’aigua….per això encara té més mèrit…
He spoke about student pcaformrnee on international tests; about the effect of poverty on achievement; It’s good to hear that many more are speaking out about the inanities that comprise the edudeformers agenda. However when we use the edudeformers framing we lose from the start, when we insist on using invalid and bogus data such as are the international test score results instead of attacking the standardization movement beast at the the heart which is the total invalidity of the process itself then we set ourselves up to lose the language game. When we talk of student achievement based on the invalid measures of standardized tests instead of the student and learning process which should be a very intimate,* personalized process in each class room between the teacher and the students and what it will take to enhance said process, we lose the language game. When will those closest to the students, the teachers, administrators and parents take it upon themselves to quit playing this game of the Manx cat chasing its tail?*close, near, warm, friendly, dear, bosom, cherished, familiar-standardized testing, cold and hearless, is just the opposite of what the teaching and process should be.