28 Octubre 2014

Avui, 28 d’Octubre és un dia especial. I ESPECIAL en majúscules.

Avui la meva mare fa 53 anys. I per ella aquest poema  de Pablo Neruda que duc sempre a sobre desde que ella me’l va ensenyar:

Queda prohibido llorar sin aprender,

levantarse un día sin saber que hacer,

tener miedo a tus recuerdos.

Queda prohibido no sonreír a los problemas,

no luchar por lo que quieres,

abandonarlo todo por miedo,

no convertir en realidad tus sueños.

[…]

Queda prohibido no buscar tu felicidad,

no vivir tu vida con una actitud positiva,

no pensar en que podemos ser mejores,

no sentir que sin ti, este mundo no sería igual

A la familia se l’estima perquè toca, diuen. No és el meu cas. I aquest és un discurs que m’haureu sentit a dir sovint… però és que és veritat. No l’estimo només perquè és la meva mare i em toca estimar-la. L’estimo com a persona, com a dona, com a ésser individual. Ella és el mirall on em miro, el reflex que em guia i allò que vull ser. Ella és el meu cordó umbilical, aquella persona que m’acompanya allà on sóc. Aquella a qui dec tot, aquella sense la que no sería qui sóc.

Així que sería injust dir que estimo a la meva mare, de la mateixa mare que tothom diu que «estima» a la seva, perquè no és veritat. Jo l’estimo per qui és. Perquè l’admiro, perquè l’estimo amb tots els detalls i matissos de la paraula.

I aixo no és perquè toca. Això és perquè s’ho ha guanyat des del minut zero.

PER MOLTS ANYS, MAMA!!!!!

I per molts anys més juntes. Molts. Molts. Molts. Molts.

1 comentario en “28 Octubre 2014

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *