Repte

On comença el repte? Quin és l’inici?

Potser el dia que vaig decidir compaginar la feina amb els estudis? Potser el dia que vaig llençar-me a la piscina per estudiar (quan ja se’m havia passat l’edat… GRÀCIES mama, GRÀCIES papa) Educació Infantil? Potser el dia que vaig decidir deixar-me portar per tot allò que la meva coherència diu que és encertat?

Sigui com sigui, fa dos mesos i una miqueta més que vaig acabar els estudis. I fa dues setmanes que se’m va plantejar un nou repte: una escola lliure.

No puc descriure tots els aprenentatges que faig a diari, el repte que suposa per mi, les pors, els dubtes, les incerteses… però tampoc puc descriure la il·lusió, la passió, les ganes, l’entusiasme i el desig que tinc cada dia que pasas per aquesta tasca docent.

Una paraula? Il·lusió? Fantàstic? Aprenentatge? Reptes? Dedicació? Voluntat? Creences?

Per què no poder sortir del que ha vingut sent “normal” durant tants anys?

Recordo amb un somriure aquells qui a vegades questionen amb constància: no seria millor si…? per què això? per què així? per què d’aquesta manera? per què sense allò? Jo demano…

Per què no?

No podem nedar contracorrent?

No poderm seguir els nostres instints? Allò més primitiu que ens diu cap a on anar?

challenge

A casa, m’han ensenyat desde ben xicarrona que si a la vida fas coses que t’enriqueixen (ja siguin coses fàcils o difícils d’aconseguir), la teva vida serà més plena.

Som-hi!