Pluja

Fa uns dies plovia. No vàrem poder fer la sortida al bosc per qüestions lògiques: tot estarà moll, no podrem seure per dinar,  hi haurà fang i no podrem fer segons quin tipus d’activitat o de joc…

Així que ens vàrem quedar a l’escola. Però malgrat no poder fer la sortida, vam gaudir de les condicions meteorològiques que el temps ens havia donat aquell dia: botes d’aigua i… a sentir les gotes de pluja sobre nostre i a saltar bassals! (Fotografia: infant de 6 anys, gaudint d’un dia fantàstic)

2016.04.28_Tolls (13)

Jorge Wagensberg va dir que «la joia de la ment es troba entre la predicció (una mica abans) i la sorpresa (una mica després) d’alguna mena de canvi».

La joia de l’aprenentatge, la joia de les experiències viscudes.

En definitiva, la joia d’entendre com funciona el món en el que vivim.

L’Arrel

Arribar a la feina i trobar-te això… no té preu.

IMG-20160317-WA0024

Quin dia tan meravellós i fantàstic que ens va oferir la natura! Ens vam adaptar a la climatologia, vam fer allò que en la teoria en diuen «flexibilitat». Tenim neu a l’escola? Ens hem de quedar dins? NO!!! Botes d’aigua i… cap a la fora!! Tot el que vàrem aprendre (grans i petits) simplement gaudint del que teniem al voltant no es pot descriure en un sol post. Així que deixo la imatge. La imatge i prou.

2016.03.17_Nevada (4)

Equip

Ja vaig dir fa un temps que fer de la teva passió la teva professió és tot un repte! Però què dir quan l’equip que formes amb la persona amb la que treballes és fantàstic?

És un plaer treballar amb una persona amb la qui t’hi fas, amb la que us feu favors mutus sense esperar-ne un altre a canvi, amb la que et poses d’acord tan sols amb una mirada, amb la que us compenetreu amb les tasques, amb les desicions, amb els pasos a fer, amb els pensaments, en el dia a dia… i fins i tot en la vida!

2016.02.02_AnemAlZoo_UnProjecteFetRealitat (57)

És un plaer MOLT gran! Un gran equip d’Alba’s!

Repte

On comença el repte? Quin és l’inici?

Potser el dia que vaig decidir compaginar la feina amb els estudis? Potser el dia que vaig llençar-me a la piscina per estudiar (quan ja se’m havia passat l’edat… GRÀCIES mama, GRÀCIES papa) Educació Infantil? Potser el dia que vaig decidir deixar-me portar per tot allò que la meva coherència diu que és encertat?

Sigui com sigui, fa dos mesos i una miqueta més que vaig acabar els estudis. I fa dues setmanes que se’m va plantejar un nou repte: una escola lliure.

No puc descriure tots els aprenentatges que faig a diari, el repte que suposa per mi, les pors, els dubtes, les incerteses… però tampoc puc descriure la il·lusió, la passió, les ganes, l’entusiasme i el desig que tinc cada dia que pasas per aquesta tasca docent.

Una paraula? Il·lusió? Fantàstic? Aprenentatge? Reptes? Dedicació? Voluntat? Creences?

Per què no poder sortir del que ha vingut sent «normal» durant tants anys?

Recordo amb un somriure aquells qui a vegades questionen amb constància: no seria millor si…? per què això? per què així? per què d’aquesta manera? per què sense allò? Jo demano…

Per què no?

No podem nedar contracorrent?

No poderm seguir els nostres instints? Allò més primitiu que ens diu cap a on anar?

challenge

A casa, m’han ensenyat desde ben xicarrona que si a la vida fas coses que t’enriqueixen (ja siguin coses fàcils o difícils d’aconseguir), la teva vida serà més plena.

Som-hi!