I el dia… ha arribat.

Aquesta setmana s’han acabat les pràctiques! Surto amb tan bon sabor de boca… Experiències, valors, aprenentatges, actituds, aptituds, coneixements, estratègies, eines, maneres, activitats, afectivitat, normes, hàbits, rutines, mirades, companyerisme, vivències … he pogut aprendre TANTES coses…

Suposo que, quan arribo a casa i ametrallo amb tot allò que he viscut, vist i aprés a l’escola, és inebitable que se’m noti totes aquestes emocions i sensacions que sento per aquesta professió i per aquesta etapa.

Bé, el mix d’emocions és evident: tristesa perquè s’ha creat un vincle amb els nens i amb les nenes de la classe, així com amb els altres companys d’altres aules i amb les mestres increible. Tristesa perquè s’acaba. Tristesa perquè ja no ho viurè! Però alegria per haver tingut la oportunitat d’anar a parar a un lloc tan encarat als infants, tan vivencial, tan poc tradicional … i amb un equip unit i a la una, amb passió per allò que fan!

Surto d’aquest practicum II taaaaan plena d’aprenentatges vivencials … i d’una humanitat que m’enduc tan a dins… que és molt dificil de descriure. Tan sols aquells qui m’han d’aguantar les xarreres sobre el tema dia rere dia poden fer-se una idea jeje.

Encantada, doncs, d’haver format part d’aquest equip durant aquests quasi dos mesos!!!

Els trobarè a faltar!!