Ahir va ser l’aniversari del meu pare. 59 anys!
Des de fa quatre anys, la mama, el Josep Antoni, l’Eloy i jo anem al bosc i berenem allà, fem un picnnic amb ell.
Ahir, però, també li portàvem un regal.
El divendres ens vàrem casar (sí!!! això… en un altre capítol) i el ram l’hem guardat fins ara per poder-li portar. És el seu regal.
Per molts anys. Xin xin.
Cada any estarem allà. T’estimem Alba. T’estimem Quim.
Un divendres 6 de juliol del 2018? Alba! que ens vam casar el mateix dia!!!! En una cosa no ens estem sincronitzant: la nova esperança de vida que portes al teu ventre! (MOLTISSIMES FELICITAAAATS!!! SERAS UNA SUPER HIPER MEGA MARE!) Jo mentrestant segueixo plantejant-me si és una bona idea per a mi i mi «marío» jiji. En fi, temps al temps! Molts petons i abraçades Alba!!!! (com a tu sempre t’ha agradat rebre a tothom!)