Exés – Alternatives

A vegades ens passa, sobretot a l’estiu. A vegades necessitem temps per nosaltres i els infants s’avorreixen. I fruit de l’avorriment i de la falta de temps de l’adult per dedicar-li, l’infant demana algun aparell electrònic.

El problema ve quan el temps que l’infant dedica a aquest aparell no és una estona determinada, sinó que després d’un en ve un altre, i un altre i un altre… I després ens queixem perquè els infants no s’estan quiets, no tenen paciència, ho volen tot ràpid, s’avorreixen…

És clar, són infants hiperestimulats. Els auriculars amb música mentre juguen a la play i tenen el mòbil (que per cert no necessiten) al costat per quan es cansin de la play i la tablet a punt per quan es cansin del mòbil.

Per contrarestar això, l’adult ha de fer una inversió de temps exageradament gran, però amb un èxit a llarg termini.

Als matins, sortim cada dia una estoneta per evitar les llaaaargues estones a la tele. Però sortir no agrada gaire… l’aire condicionat de casa és molt golós! jeje Així que avui li he proposat un repte. Agafem llibreta i boli i anem a la caça de senyals de tràfic!

I quan hem arribat, hem desenterrat un material que feia servir fa uns anys, materials que guardem i que de tant en tant, quan es treuen són… un regal caigut del cel que comporta hores i hores de joc!

 

 

Última cullerada

Mentre buscava un document, ha sortit aquesta foto. No puc deixar aquesta casualitat fortuita “en el olvido”! jeje

2013.02.23_Jerez (52)

Com m’agrada que la última cullerada del iogur sigui així!! :) Sóc la parella del seu referent, per tant, d’alguna manera també sóc una persona de referència per ell! Mirades, seguretat, confiança, protecció, diversió, imaginació, màgia, bon rotllo,… però sobretot una complicitat que existeix des del primer dia que li vaig fer un petó! És al·lucinant, sense forçar-ho, sense proposar-nos-ho… simplement hi és i això és el més bonic.

Nos vemos pronto, ratón!

Eloy

Avui, 8 de gener, és el cumple del peque! Encara és massa xic per a poder llegir tot això i per entendre el què significa, però de ben segur que dintre d’uns anys li farà molta il·lusió poder remenar aquest blog i trobar signes d’ell! I que coi, és part important de la meva vida, així que es mereix un raconet en el seu dia!

2012.12.29_Carta_al_paje (0a)

Apa doncs… hoy por ti, tio! ¡Hoy es tu cumple! ¡Cuatro añitos ya! ¡Todo un hombretón!

Diuen que els fets, els gestos i les mirades diuen més que mil paraules juntes. La complicitat tan espontània que va sortir des del primer moment no es pot fotografiar ni descriure, s’ha de veure i viure! Formar part del seu creixement és important per mi. Suposo que passar-s’ho d’allò més bé quan estem plegats, també ho és per a ell! I el més enriquidor de tot plegat … els moments de tres tan macos que passem!! Estimar-lo no és un esforç. Surt sol.

2012.08.30_PintantAcasa (7)

Jugar, aprendre, divertir-se, experimentar, conversar, observar, fotografiar, descobrir, compartir, recordar, preguntar, veure, estimar, cantar, narrar, tocar, olorar, tastar … Què bé que ens ho passem amb tot allò que fem!

Té la sort d’estar rodejat de gent que se l’estima i de crèixer veient mostres d’afecte en tots dos llocs! Això segur que el fa omplir de valors importantíssims. Valors que mica en mica, aquells qui estem al seu costat li anem fent entendre. Poc a poc, bona lletra i … vida lenta! Que només té 4 anyets!!!

4 petonarros em semblen molt poquets per fer-li al peque així que … 4 mil sacs de petons!!!! Abraçades, axuxons i pedorretas la panxa, cap per vall!

Sin título

Nos vemos pronto, guaperas!

Te queremos y… FELICIDADES!!!!

Sant Salvador

S’ha acabat la segona tanda de vacances! Ooohhh!!!!!

Quatre dies a Sant Salvador, unes mini vacancetes de tres quasi perfectes. Dic quasi perquè han acabat, així que no són perfectes jeje. Diuen que quan el temps et passa ràpid és que l’estàs aprofitant, que l’estàs gaudint, … així que cap queixa!

Per què una foto resum en blanc i negre? Doncs perquè vàrem començar aquests dies com qui està davant d’un “lienzo” en blanc al que se li ha de donar color i en el que cap dels tres sabia quina forma ni quins colors s’acabarien utilitzant. La conclusió és que totes les fotos han sortit amb uns colors brillants i càlids, tant com el bon sabor de boca que ens hem endut! Disposats a repetir de totes totes!

I és que hem compartit un munt d’experiències, vivències, convivència, somriures, riures, imaginació, petons, abraçades, contes, mirades, xarrades, cançons i moments que ni la millor de les fotos és capaç de resumir, i que ens enduem, segur tots tres, ben endins. Repetirem… ben aviat! :)