Comandament

Us heu plantejat mai què fariem amb un comandament de vida? Segur que, malgrat en un principi a tots ens agradaria, la lògica i la raó ens farien renunciar-hi. Els dies passen, és llei de vida.

Però deixem la raó de banda… a qui no li agradaria un «pause» en alguns moments del dia?! O un «avance rápido» en altres?! Inclús un «capturar pantalla» en aquells que fotografiaries perquè perduressin i puguessis mirar i remirar per recordar-los? A la meva vida tocaria un botó per a cada aspecte. Un «avance rápido» en els mals moments, un «restaurar sistema» per allò que vull que millori, un «pause» en molts instants, i un «capturar pantalla» per suposat! Hi ha hagut moments preciosos impossibles de fotografiar… – i que per sort perduren en el nostre record ;) –

Com en tot, està bé somiar, però també tocar de peus a terra. Com deia, els dies passen i per tant, ens toca gaudir de cada un dels moments que vivim. Aprendre inclús dels dies que passariem a tota pastilla, segur que alguna cosa en treiem de bo! El que està clar és que, el més important, de totes totes, és tenir ganes i il·lusió per seguir prement el «play» !!!!!

4 comentarios en “Comandament

  1. La ment es maravellosa i encara que en algun moment dolent desitjem que tot pasi molt ràpid, quan ja a passat, tendim a oblidar-ho. En canvi podem trobar sempre que volguem en els records aquells moments que hem volgut capturar o pausar.

    Que sàpigues que tu hi surts ens molts dels meus ;)

  2. Aquest comandament com m’has dit en alugna ocasió : en play i pause, per gaudir al màxim d’aquest estiu , de tot el que vindrà i sempre tirar endavant !!!

    No sé si amb comandament o no, però aconsegueixes que reflexionem, que ens aturem a pensar….

    Salut!

  3. Recordes el títol de la peli? Si!!!! «click» es titula, i el protagonista acaba voig; passant ràpid moments importants i centrant-se en els que no ho són tant. Tots pensem en algun moment, aturar, endarrerir, avançar, sobretot el diumenge a la nit, eh? quan alguns volen endarrerir fins a divendres altra vegada. Suposo que els caps de setmana ens fan més il·lusió i als que els vivim aprop teu, encara més. Segueix pitjant el «play» i no t’aturis mai. Un petó

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *