Marató de contes!

Aquest passat dissabte dia 20, a la Biblioteca del Casino de Manresa es va fer la Marató de contes! Les dues sales de l’Àrea Infantil de la Biblioteca es van destinar a explicar contes populars sense parar. El més xulo de tot és que la marató es va organitzar des de segon d’E.I. de la FUB perquè l’activitat s’engloba dins d’una de les assignatures (i, és clar, puntua). Aquest era el cartell que es va repartir:

DSC_2310

Nosaltres vam escollir «El Patufet» com a conte tradicional i el vam explicar amb ombres xines! Tot una experiència per nosaltres perquè no ho haviem fet mai! I el resultat… està gravat en un vídeo jeje. (Ufff ufff!!!!). Per plasmar una mica aqui la posada en escena, aqui enganxo una captura de pantalla del vídeo. No es veuen les ombres perquè així ens veiem totes les del grup, tot just abans de començar…

PATUFETTT

Heu vist quines patufetes?? jeje. Hem fet (de fet el fem!!) un molt bon equip totes quatre! La Montse, l’Eli, la Virgi i jo ens vam compenetrar fins al final! Com en tot aprenentatge bidireccional, sempre hi ha coses a millorar! I és just això el que ens emportem totes quatre: l’experiència, l’equip, les ganes i una avaluació general amb tot d’aspectes a repetir i alguns a millorar!! Poc a poc…. !!! Però amb moooolta il·lusió!

[Com la il·lusió que espero els hi faci a la resta de l’equip veure’s al blog ;) ]

Gràcies als espectadors (no gaires per cert… jeje era massa d’hora!!!) i a la meva mare i al JA per venir!!! Vaig sentir-me molt acompanyada, em fa fer molta il·lusió!!!

De què fa gust la lluna?

Fa uns mesos vaig descobrir aquest llibre il·lustrat. Em vaig entusiasmar i emocionar amb la seva història i em vaig endinsar al llarg de les seves pàgines. Vaig decidir comprar-lo. No podia ser que un tresor així estigues tan lluny!

I dit i fet… ja és nostre! Me’l he mirat i remirat un munt de vegades i li vam explicar al peque la primera nit, al llit tots tres. Va ser un moment molt bonic. Moment que es va repetir durant les vacances de setmana santa no només als vespres… sinó també després de dinar o si venia algun familiar a la casa. I és que aquest tresor no pot ser només per explicar-lo un cop al dia!

Sin t’tulo-3

M’encanta mirar-lo, explicar-lo i veure les carones de qui l’escolta embadalit!!!! jeje. Treball en equip, objectius, perseverància, comunicació, joc… tants valors implícits! I a sobre el llibre té una cinta mètrica amb cada un dels personatges, què més es pot demanar? jeje

És un tresor que, ben aviat, tindrà un lloc privilegiat!