Seient del darrera

Fa bastants anys, treballava a Texpol.

Necessitava un cotxe i, no en recordo el motiu, no tenia el meu allà. Una companya que mica en mica s’havia convertit en un àngel de la guarda que vetllava per mi, em va deixar el seu cotxe.

Un Peugeot.

No recordo on anava. No recordo per a què el necessitava. No en recordo la matrícula.

Però hi ha una cosa que recordo amb molta claredat perquè em va impressionar molt: asseguda davant del volant, vaig mirar enrere i vaig veure dues cadiretes al seient del darrera.

Mentre anava allà on hagués hagut d’anar, recordo com si fos ahir la sensació que em va provocar conduir un cotxe amb dues cadiretes al darrera. Imaginava com seria la vida conduint amb un petitó al darrera. La vida en general sent allò que tan anhelava ser: mare.

Avui miro darrera del meu cotxe.

I hi veig això:

Hi tinc una cadireta. La cadireta del meu fill.

Què bèstia. jeje.

Sense dubtar-ho li envio un missatge a la que es va convertir en la meva amiga. Anna… tinc una cadireta al cotxe (amb tot el que aquesta frase comporta).

Caminar

M’encanta caminar descalça.

M’agrada des de ben petitona. Notar allò que trepitjo a la planta dels peus em fa prendre consciència d’allà on sóc.

Necessito tocar amb els peus les irregularitats del terreny que trepitjo. M’agrada caminar descalça per casa. M’hi sento a gust. M’ho sento còmode.

I… no radica aquí la felicitat? En sentir-se a gust i còmode fent tot allò que fem?

27 desembre 2017

Dia rodó!

M’encanta el Nadal, m’encanten les llums, m’encanten els colors! I evidentment m’encanta el 26 i el 27!!!

 

26/12: Sant Esteve sempre a Manresa!

 

27/12: Al matí amb el meu pare!

 

27/12: Al migdia amb la meva mare!

 

27/12: Bufant les espelmes!

 

27/12: A la tarda al cine!

 

27/12: i durant tooooot el dia… amb el meu company de vida.

Fantàstic dia. Dia rodó!

Una setmana

Una setmana desconnectada del món virtual. Una setmana connectada amb un món fantàstic, obrint els ulls i tots els sentits a tot allò que tenia al voltant.

Colors, olors, sons, amabilitat, hostilitat, patriotisme, creences, història…

2015.07.21_NewYork (27)

(No és la millor de les fotos. No és el millor que hem vist, ni el més espectacular, ni el més bonic, ni el més emotiu, ni el més sorprenent. Però les nostres expressions sí que són un bon reflex del que hem sentit)

Viatjar, sens dubte, és una de les coses que més m’agrada. Una de les coses que m’han trasmès a casa des de petitona. I això és precisament el que hem fet: viatjar, veure, conèixer…

Sense prejudicis, sols disposats a observar i a créixer per dins.

I, és clar, amb la millor de les companyies: la meva mare i el jota. I el meu pare al cap i al cor.

Repetim? Us estimo tant….!!!!!

Orson & Greta

L’Orson i la Greta ja són a casa!

Dos mesos després de nèixer i esperant una llar… ja la tenen! Una llar acollidora, calentona i sense faltar-los de res!

DSC_2880

Han estat dues hores intenses investigant per casa: per aqui puc pujar? a veure… ostres si! I aqui hi ha un forat… m’hi ficarè! Al llit ja puc santar-hi… somm-hi! jeje Que després d’una bona estona els hem agafat, ens els hem sentat a la falda per fer «teràpia»: per saber que estan a casa seva, que no passa res, perquè sentin la seva veu de referència, perquè els acariccin i s’acostumin a les mans…

El més curiós de tot és que, després de menys de cinc minuts de mimos, el resultat ha estat aquest:

IMG-20130520-WA0031

No s’han pogut resistir a les caricies i després dels nervis, s’han quedat KO!

És curiós com, amb tan poca estona ja pots veure quin caràcter tenen i quina és més o menys la seva «personalitat». L’Orson és més temerós, més prudent, més calmat. La peque de la Greta és curiosa i tafanera! jeje

És una passada com els gats t’absorveixen l’energia negativa, com et relaxen, com, poc a poc, et fusiones amb ells.

A l’Orson i a la Greta els ha canviat la vida, n’estic segura, ja se’ls hi nota!! Però és que a la meva mare també. Només calia veure-li els ulls i la cara mentre, sense saber ben bé que passava… els menuts es quedaven adormits a la seva falda, amb l’escalfor del cos, amb els mimos de les mans. Una simbiosi entre els tres perfecta.