Grècia, 2017

Doncs ja hem tornat!

Hem passat uns dies intensos a Grècia! Un viatje on tornes amb respostes però també amb preguntes. Tornes amb més cultura, amb un cervell cada vegada més flexible i ric per veure altres maneres de viure, d’entendre la vida. Amb història dins nostra però com deia, amb més interrogants.

A casa sempre he sentit a dir que mentre més saps, més te’n adones que no saps res! I això és el que em passa cada dia amb cada aprenentatge i en aquest cas, amb cada viatje! D’aqui la riquesa de viatjar, de conéixer, d’entendre, d’interioritzar…

Com cada any, m’emporto tot de coses positives per fer servir a partir d’ara. I també deixo enrere allò que he vist que no m’agradaria reproduir.

I ara… intento resumir en algunes fotos les 900 que hem fet!

El Partenón, Atenes.

Acropolis, Atenes.

Delfos.

Delfos.

Corinto

Sunset en Santorini, Grècia.

Sunset

Vaixell cap a la Black Beach!

Un viatge molt xulo al costat de les persones que MÉS m’estimo!!! La mama a un costat, el Josep Antoni a l’altre, i el papa al cap i al cor.

Islàndia 2016

Encara no fa una setmana que vàrem tornar de passar unes vacances a un lloc encantador. Per què aquest destí?

La història es remonta fa ja uns quants anys… algú se’n recorda de Malalts de tele, amb el Toni Soler, la Rosa i l’Albert Om? Tenien un gag al que recorrien força en el que connectaven amb un suposat corresponsal a Reykjavik, allà perdut en un lloc inòspit del món… Des d’aleshores a casa sempre hem tingut Islàndia com a un destí al que hi voliem anar. Amb allò de… “Pepito Nosequantos, TV3, Reykjavik” jeje

Doncs au. Somni complert!

No gaire abans de marxar, la meva mare va passar-me una imatge amb una frase que deia “El que vuelve de un viaje no es el mismo que el que se fue”. I té raó. I més en un lloc com aquest! Hem vist contrastos a dojo! Platjes de sorra negra per la lava, icebergs, volcans, foses geotèrmiques, geisers, boscos de columnes de lava formades fa 2300 anys, la falla originada per l’allunyament de les plaques tectòniques, ovelles sempre de tres en tres, gent amable, càlida, una carretera principal quasi desèrtica, cascades, pau, silenci, tranquil·litat, harmonia, balenes, foques, … Hem vist, hem tocat, hem olorat, hem palpat, savorejat i escoltat la natura al 100%.

Ens hem meravellat i alhora entristit al veure amb els nostres propis ulls el “deshielo” a sols 60km de Groenlàndia. Hem après el perquè de les tonalitats dels icebergs i també hem patit al veure blocs de gel caure i desaparèixer en un llac inundat d’aigua cap a l’oceà, on fa pocs anys era tot gel.

Hem anat i hem tornat… i ara encara ens falten uns dies per interioritzat tot allò que hem viscut.

2016.08.19_Islàndia (155)_ParcNacionalDeVatnajökull_Panoramica

(Imatge: Vatnajökull, divendres 19 d’agost ’16)

Una setmana

Una setmana desconnectada del món virtual. Una setmana connectada amb un món fantàstic, obrint els ulls i tots els sentits a tot allò que tenia al voltant.

Colors, olors, sons, amabilitat, hostilitat, patriotisme, creences, història…

2015.07.21_NewYork (27)

(No és la millor de les fotos. No és el millor que hem vist, ni el més espectacular, ni el més bonic, ni el més emotiu, ni el més sorprenent. Però les nostres expressions sí que són un bon reflex del que hem sentit)

Viatjar, sens dubte, és una de les coses que més m’agrada. Una de les coses que m’han trasmès a casa des de petitona. I això és precisament el que hem fet: viatjar, veure, conèixer…

Sense prejudicis, sols disposats a observar i a créixer per dins.

I, és clar, amb la millor de les companyies: la meva mare i el jota. I el meu pare al cap i al cor.

Repetim? Us estimo tant….!!!!!

Desconnexió

Aquests dies buscàvem conèixer, caminar, admirar, veure, tocar, escoltar, sentir, notar, observar, descansar, reflexionar, descobrir… però al final, hem fet molt més que això: hem desconnectat.

Molta gent diu que busca desconnectar de la realitat i marxa un cap de setmana, uns dies… però no desconnecta en realitat. Segueix connectat al mòbil, al correu, al whatsaap, al facebook, a aquesta informació instantània de tot el que estàs fent, aquest contacte immediat i constant amb altres persones. Això no és desconnectar.

Sense buscar-ho, nosaltres ho hem fet. Hem estat sense connexió, quatre dies en el que només vam poder-nos connectar un vespre.

Nomobil

Podeu creure-us que ha estat una de les reflexions més importants que n’hem extret? Estem en un món on tot ho compartim amb persones que, de no existir aquests programes, no ho faríem.

L’altre dia al cine vèiem una parella en una taula prenent un cafè on tots dos només feien moviments de ninetes dels ulls i dels dits polzes de la mà. Quina comunicació hi havia? Si tan important era aquella conversa, perquè no convidaven al cine a aquelles persones amb les qui parlaven? No hi havia contacte ocular, ni físic… i per tant, tampoc emotiu. Quan has quedat per fer un cafè, per sopar, per parlar o per anar al parc, és perquè has quedat amb aquella persona, no amb vint amb les que mantens una conversa paral·lela.

Fa temps vaig veure un anunci on la frase clau se’m va quedar ben a dins “desconnectar per connectar”. L’he buscat i us el deixo aqui sota perquè descriu amb imatges el que acabo de dir. I sobretot, perquè no deixa indiferent.

Aquests dies hem pogut sentir i provar què significa estar “pel que s’ha d’estar”. I … val la pena.

De fet penso que TOTS hauríem d’obligar-nos a estar tres o quatre dies l’any (com a mínim) sense mòbil. Aprendríem a connectar amb la reallitat, a viure i gaudir el moment, i a compartir-ho quan tornes a casa, no durant.

I és que si haguéssim tingut connexió, segur que haguéssim compartit els plats que menjàvem en comptes de comentar-los en directe o saborerar i descobrir amb el sentit del gust què portava aquell plat. Si haguèssim tingut connexió, segur que haguèssim enviat una foto del lloc on estàvem, comentant lo bé que ens ho estavem passant i tot el que estavem gaudint plegats, en comptes de dedicar-nos a admirar, a omplir-nos la vista amb les imatges tan espectaculars que teniem al davant, comentar la sensació que ens donava, compartir emocions, potser un silenci agafats de la mà. Potser una observació càlida, detinguda…

Hem estat fent el que anàvem a fer. Hem vist, observat, admirat, palpat, saborejat, comentat, compartit i retingut tot allò que hem fet i hem sentit. Era un viatge de dos. Un viatge quasi improvisat en el que hem pogut, en el sentit estricte de la paraula: desconnectar.

2014.08.17_Paris (13)_PasseigPelSena

 

 

Cap de Setmana Jerez

A 35 graus…!!!!

Un cap de setmana de màgia, de jocs, contes, històries, il·lusions, fira, festa, terrasses, atraccions, riures, somnis… de pintures, de pel·licules, d’excursions…

DSC_3021

Un cap de setmana de crear, d’imaginar… Un cap de setmana de compartir.

DSC_2993 DSC_3096

Un cap de setmana de tres.

DSC_3037

Va que per l’agost,… només hem de contar fins a seixanta.

Setmana Santa 2013

Superat el primer dia de tornada a la normalitat … he de dir que he passat una setmana santa d’allò més enriquidora i plena!

Plena d’activitats, de presentacions, de gent nova, de converses, de familia, d’intimitat i de jocs. Una setmana plena de somriures a les cares.

Podria passar-me hores explicant les anècdotes, les coses que hem fet, els llocs que hem visitat, allò que hem compartit i la sensació tan grata que ens ha deixat a tots tres. Però el millor dels records és que, malgrat que el bon sabor de boca no es pot explicar, aquest perdura a la teva memòria.

Bé… a la teva memòria i a les fotos jeje.

Blog

Un “chapeâu” ben gran i en majúscules per l’equip que formem. I per els somnis que tenim, que de ben segur es faran realitat ben aviat!

 

 

Pont de la llum a Jerez!

Ja ha passat … què ràpid!

Aquesta setmana passada vam aprofitar el pont per anar a passar els quatre dies cap allà abaix. Dies tranquils, plujosos, moguts, amb núvols, amb sol … però sobretot, dies mooooooolt grocs.

Dies en els que, amb ben poca cosa, hem estat com reis en un palau ple de jocs!! i és que les joguines no son pas a les capses, sinò en la nostra imaginació! ;)

Un llapis, cordills, ampolles d’aigua, música… i un muuuuunt de somriures i il·lusió donen molt de si!

2013.02.23_Jerez (58)

La teoria diu que quan aprenem, ho fem de manera bidireccional, és a dir que tots aprenem de tots i que, a més a més, qualsevol situació està plena d’aprenentatges. Què cert! En aquests quatre dies hem après junts. Hem imaginat, jugat, cantat, rigut, inventat… i el més maco de tot: hem compartit i ens hem il·lusionat!

I és que il·lusionar-se per un demà, mentre gaudim d’un prensent no és dolent, sinò tot el contrari, és el millor que hi ha.

Un brindis pel present i pel futur! Uno para todos y todos …

 

Sant Salvador

S’ha acabat la segona tanda de vacances! Ooohhh!!!!!

Quatre dies a Sant Salvador, unes mini vacancetes de tres quasi perfectes. Dic quasi perquè han acabat, així que no són perfectes jeje. Diuen que quan el temps et passa ràpid és que l’estàs aprofitant, que l’estàs gaudint, … així que cap queixa!

Per què una foto resum en blanc i negre? Doncs perquè vàrem començar aquests dies com qui està davant d’un “lienzo” en blanc al que se li ha de donar color i en el que cap dels tres sabia quina forma ni quins colors s’acabarien utilitzant. La conclusió és que totes les fotos han sortit amb uns colors brillants i càlids, tant com el bon sabor de boca que ens hem endut! Disposats a repetir de totes totes!

I és que hem compartit un munt d’experiències, vivències, convivència, somriures, riures, imaginació, petons, abraçades, contes, mirades, xarrades, cançons i moments que ni la millor de les fotos és capaç de resumir, i que ens enduem, segur tots tres, ben endins. Repetirem… ben aviat! :)